PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE

PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE
El paisatge del delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya, les terres totalment planes li donen ja un aspecte peculiar. A l’interior, a part els sectors de conreus d’horta i d’arbres fruiters, els amplis i extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l'hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu) tenen una especial bellesa. A la banda litoral es presenta un dels paisatges lacustres més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres, i les llargues i desertes platges arenoses, amb dunes coronades de borró i altres mostres de vegetació ben adaptada al medi. Un lloc per passejar, i gaudir de la natura.

CADASCÚ UN UNIVERS - CHIHARU SHIOTA

CADASCÚ UN UNIVERS - FUNDACIÓ TÀPIES
Antoni Tàpies i jo compartim un mateix interès a plantejar-nos les grans preguntes de la condició humana a través del nostre art, i de fer-ho a partir d'objectes normals i quotidians. Tots dos hem viscut el destí de passar una malaltia greu i la mort és un tema recurrent al nostre art. No em sorprèn, per tant, que també compartim un interès per les parets, ja sigui entenent-les com a fronteres, com limitacions o com testimonis de temps passats. En general, un cop exposades, les meves instal·lacions de fil es llencen, existeixen només en la memòria dels espectadors. Chiharu Shiota

MIRAVET

MIRAVET és un poble que enamora a primera vista, l'aigua del riu corre tranquil·la plena de vida, travessar el riu pel Pas de Barca és tota una experiència que ens transporta al passat.
Ens invita a la contemplació, es respira calma, silenci... el poble vell, té un encant especial, pintoresc, el castell, les cases penjades i l'Església Vella, el molí, el bosc de ribera, les muntanyes de fons i el riu Ebre.

BARCELÓ. CERÀMIQUES: Tots som grecs

BARCELÓ. CERÀMIQUES: Tots som grecs (Exposició a La Pedrera)
Miquel Barceló i la seva ceràmica. Són protagonistes de la retrospectiva més completa de l'obra ceràmica de l'artista mallorquí que s'ha presentat fins ara a Barcelona. Un total de 107 peces, que inclouen ceràmiques, pintures i quaderns.
Barceló mostra amb les seves obres un estil metafòric i naturalista, a partir de la tridimensionalitat que li ofereix la ceràmica. Objectes que presenta com una extensió de la seva pintura, els crea a partir de la construcció i la desconstrucció (deformació) del mateix objecte.
Barceló va començar a treballar la ceràmica el 1995, durant la seva estada a Mali. Encara que potser de manera una mica imprevista. L'obligatorietat d'haver de pintar els seus quadres al resguard de la sorra i el vent del país, el va portar a interessar-se i experimentar altres tècniques artístiques que s'adaptessin millor al clima.

Les peces que s'elaboren passen per una primera fase de creació, a una segona fase de deformació (destrossant, tallant o copejant), així crea unes peces personals, atraients i curioses, Barceló les fa servir com a llenços per a pintures, imitant l'estil que recorda les pintures prehistòriques. Tornant al començament dels temps en què trobem les primeres mostres d'art a la història de la humanitat.

MIQUEL BARCELÓ

MIQUEL BARCELÓ - La Pedrera (La retrospectiva més completa de la ceràmica de Miquel Barceló que s’ha fet fins ara a Barcelona)
Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957), un dels creadors més destacats del panorama artístic contemporani. Pintor, escultor i dibuixant, va començar a crear amb fang l'any 1994 a partir d'una estada a Mali durant la qual un vent fort li impedia pintar i dibuixar, ja que cobria de pols els seus treballs. Això el va portar a experimentar amb aquest nou material, fet que el va influir molt i va afectar aspectes centrals de la seva obra. Així, les ceràmiques de Barceló són com una extensió de la seva pintura.
Organitzada de manera cronològica, l'exposició a La Pedrera traça un recorregut per la trajectòria artística de Barceló al llarg de tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes, de 1994, fins a la producció més recent. La mostra, amb més de 100 peces, es complementa amb pintures i quaderns relacionats amb les ceràmiques, a més d'una escultura de bronze al pati de passeig de Gràcia de La Pedrera.

L'ÀNIMA ARDENT

 

L'ÀNIMA ARDENT

Assedegat mirés el pou sense gairebé aigua,

et mulles els llavis, beus un glop, quin privilegi.

S'assequen els camps sense conrear,

d'una terra àrida, quasi deserta, esquerdada,

neixen xarxes de clivelles de vegetació molt escassa.

Mai més cap festí a taula, només ens servirem

les restes d'una collita malmesa.

Estèril, la terra mira el cel, ni gota d'aigua.

Abril, 2024

TORNAR A LA VALL DE NÚRIA

TORNAR A LA VALL DE NÚRIA

Per damunt dels records, un vent de tempesta,

la neu que cau a flocs no s'atura.

Recolzant les ganes d'arribar contra un mur de l'estació,

se'm fa present un regust vell, de molts anys enrere.

Arriba el tren cremallera, nou, vigorós, trencant el silenci.

M'abrigo per no veure el fred creixé entre la neu,

els petits fan homes grans amb nas de pastanaga.

M'endinso en el paisatge d'un llac inexistent, trepitjant

aquesta neu flonja que vol fer-se aigua d'estiu.

Sota un cel blanquíssim com un llenç sense núvols,

no hi ha camí, tot són dreceres, voldria perdre'm

pel laberint dels anys, córrer, saltar, riure com amb vuit anys,

i agafat de la mà amb el nen que vaig ser tornar junts a casa.

S'eclipsa dins meu el sol dels anys passats, potser perduts.

A la tarda es fa fosc de seguida, el tren buit s'atura,

les portes tancades al fred, una multitud resta a l'andana.

Març, 2024

SENSE TU MARIA, SENSE VOSALTRES II

 

SENSE TU MARIA, SENSE VOSALTRES

Des de la mort del pare

em sento lluny de tu,

fa temps que no et fas present

quan em desperto a les nits,

no veig espectres de llum

als peus del llit,

ja no mels cobreixo

amb llençols, com feia de petit

per por que te m'emportessis

amb tu, amb tots vosaltres.

No hi ha camins ni ponts per aquest viatge,

voldria anar, per donar-vos una abraçada,

però els peus no em segueixen,

què em queda sinó que esperar,

que el pas dels anys faci més fàcil,

 el camí d'arribada.

Lluny de tu, de tots, aquí sol.

Potser si tornes a néixer.

Març, 2024

LES ESTACIONS TERMALS - SUSANA SOLANO

LES ESTACIONS TERMALS
Susana Solano va dur a terme l'any 1987 dues obres titulades Estació termal n. 1 i Estació termal n. 2. A més, n'hi ha d'altres de morfologia semblant o relacionada com ara Eixut, Fa el set (ambdues del 1988) o Maca-ell / Maco-ella (1989). Totes elles tenen una presència d'altars, capses, taules, sarcòfags o cenotafis, amb una forma de grans contenidors, però sense portes per veure'n l'interior, la qual cosa és una metàfora freqüent en l'obra de Solano. Són escultures, per tant, que semblen resguardar secrets no revelats, com si volguessin objectivar sentiments passats en una mena d'exorcisme terapèutic. Solano ha afirmat que li agrada l'atmosfera de les estacions termals i dels banys públics. Ha fet fotografies d'aquests espais que són borroses, un fet que remarca el seu interès per l'atmosfera més que no pas per l'espai mateix i els estris que hi ha. A més Solano va fer, poc després, una gran instal·lació sobre aquest món titulada Hidroterapia (1991-1992), presentada a la galeria Joan Prats de Barcelona.

ANIHILAT II

ANIHILAT II

Perdut en uns anys absurds,

on res al meu voltant té sentit,

i la realitat es descompon afeblida.

No sóc a temps de comprendre

un món malalt, intimidat

per violències alienes.

Pobles anihilats, reduïts al no-res,

sucumbeixen sota el pes

d'una tristesa infinita.

Març 2024

LA IMMORTALITAT DE L'ÀNIMA

LA IMMORTALITAT DE L'ÀNIMA

Una translúcida densitat

em feia sentir invulnerable,

ingràvid, lleuger, sense pes,

tranquil d'ànim m'ho mirava

com un jeroglífic sense desxifrar,

en aquest estat d'ignorància

em sentia lúcid, en pau,

era com una ànima deshabitada,

que vol posar-se en camí.

Febrer, 2024

LLUM EN LA FOSCOR

LLUM EN LA FOSCOR

Invocaré dins les cèl·lules de la pell

mil i una vegades renovades,

el fi vel per on traspuà el primer raig de sol.

Busco entre imatges picassianes,

al fons de l'ull sobre la retina,

l'excusa per no deixar de veure.

Cap mancança de llum és prou fosca,

per no veure mai més néixer el dia

en una nit sense alba.

Tinc por de vestir-me de nit.

Febrer, 2024

MIRÓ-PICASSO

Miró-Picasso

L'exposició Miró-Picasso és un projecte conjunt i únic de la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona, Joan Miró i Pablo Picasso, que van mantenir una estreta amistat durant més de cinquanta anys, van escollir Barcelona per llegar la seva obra en forma de centres d'art monogràfic.

La mostra s'organitza al voltant de sis grans eixos cronològics i temàtics i reunirà un conjunt de més de 250 obres de col·leccions públiques i privades d'arreu del món amb l'objectiu d'exposar, un al costat de l'altre, dos artistes que van transformar l'art del segle XX. amb veu pròpia i una intensitat plàstica sense precedents. Des del moment en què es van conèixer l'any 1917 a Barcelona fins als seus últims projectes monumentals, com l'episodi del Pavelló de la República Espanyola a París el 1937 o l'interès per la tècnica ancestral de la ceràmica, el visitant també descobrirà com aquests dos artistes i amics. Van compartir molts moments transcendentals de la seva carrera.

Miró-Picasso forma part dels actes de la Festa de Picasso 1973-2023, que inclou un total de 50 exposicions dedicades a Picasso que tindran lloc arreu del món entre la tardor de 2023 i la primavera de 2024.

Mont-Roig, l´església i el poble. Oli sobre tela, 1919 Joan Miró

Dona en la nit, Joan Miró

Gran nu en una butaca vermella - Picasso, 1929

El bes, Picasso, 1925

CASTELL DE LOARRE (OSCA)

A Osca, sobre un penyal, el castell de Loarre resistia el pas del temps des de ja fa mil anys. És un dels castells medievals més ben conservats d'Aragó i, a més, pot presumir de ser una de les fortaleses romàniques més ben conservades d'Europa. Ha estat castell, fortalesa, residència reial, monestir.

Als 1.070 metres d'altitud aconsegueix una fantàstica vista panoràmica sobre la comarca de la Foia d'Osca. És un castell vigilant encara que va perdre el seu caràcter militar ja fa molt de temps a mesura que va avançar la Reconquesta. El seu bon estat de conservació exterior ens deixa imaginar com va ser la vida entre els seus murs, traslladant-nos a una altra època.

JO VOLDRIA

JO VOLDRIA

La flama voldria tornar-se fusta,
per continuar cremant eternament.

El vell voldria ser el nen que va ser,
qui no vol ser jove perpètuament.

Jo voldria...